Festa
dels sants Arcàngels Miquel, Gabriel I Rafael
Parròquia
de Sant Miquel a Ventalló
Dilluns
29 de setembre de 2025
Dn
7,9-10.13-14; Salm 137,1-2a.2bc-3.4-5 i Jo 1,47-51
Sols l'amor a Crist i en Crist ens pot portar a la ciutat celestial, allí on regna aquella sobirania de déu que és terna, que no passa mai i que no decau mai, allí on situem als àngels i als arcàngels, al costat mateix de Déu.
A nosaltres ens cal anar-hi, fent camí cap a aquesta nova i eterna pàtria i l’únic camí que hi porta és Crist. «Vine i ho veuràs», diu Felip a Natanael, a qui la tradició identifica amb sant Bartomeu.
Una fe feble la de Natanael en el seu inici amb un creixement incert, que va de l’escepticisme inicial sobre si res de bo pot sortir de Natzaret a l’entusiasme final d’una confessió sobre el caràcter messiànic de Jesús massa simple, circumstancial i prematura.
Caldrà que vegi coses més grans, caldrà que vegi obert el cel i els àngels de Déu pujant i baixant, caldrà que vegi aquella ciutat celestial de la que ens ha parlat el llibre de Daniel perquè la seva fe sigui forta. El camí de Natanael no serà fàcil, és un camí que tot passant pel martiri, acaba per donar testimoni de Crist amb la seva pròpia vida i aquesta sí que és una confessió de fe vertadera, madurada i ferma.
Al Regne de Déu, a la Jerusalem celestial, sols s’hi pot arribar per la persona de Crist, del Senyor, que ens portà la bona nova de l'evangeli per a la nostra salvació. Sols hi ha una manera de recórrer aquest camí, que és el mateix Crist, recorrent-lo amb la motxilla de la caritat a l’espatlla, ben carregada d’amor, estimant a Déu i al proïsme, seguint l'esperit de les benaurances.
Sols així ens estalviarem de caure, d’ensopegar al llarg del camí amb les nostres mancances, caminant recolzats en la gaiata del compromís fent-lo amb la fe, vivint-lo amb esperança i practicant-hi la caritat, és a dir vivint com a vertaders testimonis de l'Evangeli, vertaders testimonis de l’amor de Déu.
En pot sortir res de bo de nosaltres? Sí, hi tant, si deixem actuar al Senyor, si ens deixem amarar del seu amor, si no deixem mai de tenir els ulls fits en Ell. Com els tingué Felip que sabia que calia anar-hi per veure; com els tingué Natanael que tot i que encara confós seguí a Felip i anà també a veure a Jesús.
Nosaltres no el podem veure com ells; no podem ser cridats a la seva presència de la mateixa manera com ho foren Felip o Natanael. Ens hem de conformar amb una crida més simple però que igualment és crida de Déu.
El Senyor ens crida a viure l’Evangeli i a respondre a la seva crida tot seguint els dos grans manaments de Crist: estimar a Déu i estimar als germans. Ens diu a més com fer-ho, a Déu amb tota les nostres forces i als altres com a nosaltres mateixos.
Déu hauria pogut utilitzar estols d’àngels per imposar la seva voluntat, per fer-nos fer el que Ell vol que fem, que és en el fons el millor per a nosaltres. Però Déu no vol de nosaltres una conversió forçada, no desitja que estimem per força, cal que l’amor cap a Déu i cap als germans surti del nostre cor tot fent camí.
Déu ens vol lliures per a estimar-lo, perquè un amor forçat no val res. Per això Déu no utilitza als arcàngels i als àngels de manera arbitraria, com un exèrcit poderós; ho fa en comptades ocasions i de manera suau.
Ens diu Jesús avui en l’Evangeli que hem escoltat que els àngels pugen i baixen per l’escala que condueix al cel, com uns missatgers ocasionals. Cadascun d’ells encarregat d’una funció determinada.
L’arcàngel sant Miquel se’l representa habitualment fent la guerra al diable, al mal. El seu nom significa “qui és com Déu”.
L’arcàngel Gabriel, és el que porta les bones noves, el que va ser missatger davant de María, davant de Zacaries, el pare de Joan Baptista i davant de Josep; ell és l’encarregat de portar les bones noves i la gran nova, la de la salvació. El seu nom significa: ”home de Déu”.
L’arcàngel Rafael, és el que ens ajuda en el camí, el que camina amb nosaltres. El seu nom vol dir “Déu guareix”.
Així segons la tradició sobre els tres arcàngels: Miquel ens defensa, Gabriel ens porta la bona nova i Rafael ens pren de la mà i camina amb nosaltres.
Deia el papa Francesc que: «estan davant de Déu, - els arcàngels - són els nostres companys perquè tenen la mateixa vocació en el misteri de la salvació: portar-lo endavant. Adorant a Déu, glorificant-lo i servint-lo».
Que ells ens ajudin en el nostre camí.