Inici del curs pastoral i jurament dels nous càrrecs
parroquials i diocesans
Dilluns 15 de setembre de 2025
Estimats
germans preveres,
avui
formalitzem per a alguns un canvi de parròquia, per a d’altres es tracta de la
formalització del càrrec com a rectors tot i que ja desenvolupàveu aquesta
responsabilitat com a administradors parroquials.
Per a
tots és una ocasió per agrair-vos la vostra tasca de servei a l’Església de
Girona i encomanar al Senyor el vostre ministeri.
No son
temps fàcils, repetim sovint, però de fet aquesta expressió l’han anat repetint
generacions de preveres abans que nosaltres i és que d’una part cap temps és
fàcil i alhora sovint considerem que qualsevol altra temps passat va ser millor.
De ben
segur ho diem perquè en desconeixem les circumstàncies en les que es
desenvolupava llavors la vida de l’Església, que al llarg de dos mil anys
d’història n’ha vist de tots colors, de la persecució a cercar una situació
acomodatícia amb d’altres instàncies i ni en un cas ni en l’altre ha estat un
bon moment.
Però
potser sí que en moments de persecució, de fredor, de testimoni fins i tot
martirial, ha estat podem dir un bon moment, no pas aparentment, però si en el
fons perquè l’Església ha pogut ser ella mateixa lliure testimoni de la missió
que Crist li encomanà.
No es
tracta ara de ser màrtirs, perquè el martiri no se cerca sinó que sorgeix; ara
es tracta de ser valents, de ser fins i tot agosarats davant la pobresa que ens
toca de viure, una pobresa que de ben segur podem convertir en riquesa
testimonial.
No ens
hem de plànyer de viure el temps que ens toca viure, l’hem de veure i viure com
l’ocasió de fer present a Crist enmig d’un món i d’una societat que a voltes desconeix,
a Crist, a voltes l’ignora, a voltes el rebutja i a vegades fins i tot el
menysprea.
Ens ho
deia el papa Lleó XIV fa unes setmanes: «volem recuperar junts l'impuls
missioner. Una missió que proposa amb valentia i amor l'Evangeli de Jesús. A
través de la nostra acció pastoral, és el Senyor mateix qui cuida del seu
ramat, reuneix els dispersos, s'inclina sobre els ferits, sosté als desanimats.
Imitant l'exemple del Mestre, creixem en la fe i ens convertim així en
testimonis creïbles de la vocació que hem rebut. Quan un creu, es nota, la
felicitat del ministre reflecteix una veritable trobada amb Crist, que el sosté
en la missió i en el servei.» (26 de juny de 2025).
Siguem
doncs homes de fe, feliços de creure, acollidors als qui truquen a la nostra
porta perquè han descobert o redescobert a Déu.
Siguem
homes de pregària, de contacte amb la Paraula i sobretot missatgers d’esperança
a través de la nostra fe que s’ha de mostrar a través de la pràctica de la
caritat.
No
podem ser una Església tancada en nosaltres mateixos sinó sempre oberta als
altres. En primer lloc als qui formen les nostres comunitats, visquin la fe amb
una determinada sensibilitat o amb una altra, entre tots formem l’Església de
Girona.
Acollim
de manera especial als creients que han vingut d’altres terres i volen viure i
compartir amb nosaltres la fe que ens uneix.
Oberts
sempre a evangelitzar als qui no creuen en Crist o han perdut la fe, fent-ho
amb respecte però sense renuncies, amb caritat i alhora amb fidelitat a aquest
tresor que ens ha estat confiat i que portem en aquestes febles gerres de
terrissa que som cadascun de nosaltres.
Que
ens hi ajudi la força de l’Esperit Sant i la intercessió de Santa Maria, sota
l’advocació de la Mare de Déu del Collell, patrona del nostre clergat.
Gràcies
de nou pel vostre servei i la vostra generositat.
Que el
Senyor us acompanyi sempre.