Festa
de sant Dalmau Moner
Parròquia
de Santa Coloma de Farners
Dimecres
24 de setembre de 2025
1R
19,4-9a.11-15a i Mt 22,34-40
Sant
Dalmau Moner cercava a Déu, va entrar a l’Orde de Predicadors per cercar a Déu,
però la seva recerca no s’acomodà a la vida habitual dels dominics i mirant de
trobar un lloc adequat, Dalmau trobà a Déu finalment en la solitud. Per a ell,
com per a Elies, Déu era en aquell aire
suau; no pas en fortes ventades que esberlen muntanyes i esmicolen roques, ni
tampoc en grans terratrèmols i focs ardents. Elies i Dalmau trobaren a Déu en
la solitud del desert i en el silenci.
Semblantment
la nostra societat, fins i tot també nosaltres creients que hauríem d’estar més
avesats al llenguatge de Déu, a reconèixer-lo en les coses senzilles, cerquem
de ser espectadors de grans manifestacions, però Déu no entén d’aquestes coses,
millor dit sí que les entén però no és pas la seva manera de fer. Quan volgué
venir al món per compartir la nostra humanitat no ho feu amb un gran exèrcit d’àngels,
ni amb grans trons i llamps que esquerdessin el cel; ho feu en la discreció d’una
cambra a Natzaret on s’encarnà, en la humilitat d’una cova a Betlem, on nasqué
i en la solitud d’un turó maleït on morí.
El
llenguatge de les grans manifestacions no és el de Déu, però sí que és sovint
el dels homes. El llenguatge de Déu que parla en un ventijol suau es concreta en
un manament que ens sembla simple però que com veiem en la pràctica de cada
dia, en la nostra personal, en la de les nostres comunitats i en la de la
mateixa humanitat com a conjunt, no és en realitat tant fàcil de practicar: Estimar
a Déu i estimar als altres com a nosaltres mateixos. Sant Dalmau ho deixà tot
per tal de trobar el lloc més adient on poder estimar a Déu i estimant-lo a
Ell, estimar als germans.
Aquest
és l’exemple que ens ha deixat sant Dalmau Moner, el d’un home que dedicà tota
la seva vida a cercar a Déu i a fer-ho complint aquest doble manament del Senyor
que és el manament de l’amor. Ens deia el papa Lleó fa pocs dies que enmig de
tanta prepotència, estem segurs, Déu no deixarà que faltin cors i mans que
portin ajuda i consolació, constructors de pau capaços d'animar als qui estan
en el dolor i la tristesa. Perquè l’amor que Déu ens demana no és un amor
teòric, sobre el paper, sinó un amor pràctic. En el nostre món manca aquest
amor; en les nostres relacions personals hi ha sovint indiferència,
desconeixement i aleshores és fàcil que sorgeixi la desconfiança. En les
relacions internacionals veiem com dia rere dia es va imposant de nou la
dinàmica de la tensió, una dinàmica que després de viure el nostre món tantes
guerres i calamitats semblaven superades, però que apareixen de nou i cada
vegada amb més freqüència i intensitat.
La
humanitat, o millor dit una part d’ella que no és pas majoritària, pretén
imposar de nou el llenguatge de grans tempestes i terratrèmols que ensordeixen
i no deixen escoltar la veu dels més febles. Déu estima ser present en un
ventijol suau, en una remor suau que permet escoltar els crits dels germans que
aquí o lluny d’aquí clamen pel dret a la vida, a un territori on viure, a un
plat a taula, a una feina digne i a una llar on reposar i formar una família. No
tot està perdut però aparentment sembla que ens precipitem per una pendent de
la que, si seguim així, difícilment en podrem
sortir i recuperar el rumb que ha de marcar la dinàmica de l’amor que Déu ens
demana.
Qui sap quines coses portava sant Dalmau Moner en el seu cor i en la seva pregària quan en la solitud cercava a Déu, però de ben segur que no eren massa diferents a les que avui també nosaltres portem o hauríem de portar davant del Senyor. El papa Lleó XIV, tot recordant a sant Pau VI, ens diu que el primer element de l'evangelització és el testimoniatge i per això tots els cristians estan cridats a aquest testimoniatge i, en aquest sentit, podem ser veritables evangelitzadors. Testimonis de l’amor de Déu que es tradueix en amor als germans, no n’hi ha d’altre de millor. Que l’exemple de sant Dalmau Moner ens ajudi a ser testimonis de Crist i del seu amor.