Divendres de la setmana XXIV durant
l'any / I
Parròquia
de Santa Margarida a Quart
Homenatge a Mossèn Pere Carreras
Divendres
19 de setembre de 2025
1Tm
6,2c-12; Salm 48,6-7.8-10.17-18.19-20 i Lc 8,1-3
Ensenya
i predica-ho escrivia sant Pau a Timoteu. No hi poden haver paraules més
adequades per aquesta celebració nostra d’avui en que donem gràcies a Déu pel
ministeri de Mossèn Pere Carreres entre vosaltres; perquè la vida de Mossèn
Pere ha estat dedicada precisament a això, a predicar i a ensenyar, sense
defallir, sempre ben convençut de que era allò que calia fer i ho ha fet amb
entusiasme, perquè la seva fe ha estat i és el que mou la seva vida. Mossèn
Pere com Pau també ha acudit a les paraules sanes de nostre Senyor Jesucrist i
al bon ensenyament. Vosaltres en sou testimonis i com a tals testimonis heu
vingut avui aquí avui a donar gràcies a Déu i a manifestar a Mossèn Pere que
esteu agraïts pel seu treball pastoral aquí a Quart i a les parròquies del
voltant, en el fons li veniu a dir que el seu treball, el seu servei a
l’Església us ha estat de profit i ha enriquit la vostra fe.
Cercar
de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència i la
mansuetud son les premisses que permeten ensenyar i predicar amb la certesa que
tenen aquells que s’acontenten amb el que tenen. Predicar i ensenyar no ens
dona la certesa de que aconseguirem grans objectius, però la fe no es mesura
amb grans xifres, la fe i l’evangelització es mesuren pam a pam, pas a pas. Tant
se val una gran parròquia que una no tant gran, el que realment compta és la
fidelitat de qui la serveix. Servir al Senyor, òbviament i sempre en primer
lloc, però en segon lloc i sempre també servir a la comunitat.
Heu tingut al llarg d’aquests darrers anys un bon servidor, fidel i prudent que
com Jesús quan passava per aquelles viles i pobles us ha predicat i anunciat la
bona nova del Regne.
Fixem-nos
amb el que hem escoltat avui en l’Evangeli segons sant Lluc, fins i tot ens
podria escandalitzar, perquè Jesús anava acompanyat pels dotze, fins aquí res a
dir, però també per algunes dones que havien tingut dificultats en les seves
vides i d’altres que el mantenien amb els seus béns. Aquests acompanyants de
Jesús són ben bé l’embrió, el model de la futura Església de Crist on cadascú
fa el seu paper, un complementa la tasca de l’altra i tots units formen una
comunitat en aquest cas al voltant del mestre.
L’Església
viscuda com a comunitat i viscuda la fe en comunitat son dues idees que van
sempre unides. No hi pot haver vivència autèntica de la fe en Crist sense fer
aquesta experiència de comunitat. Aquesta seria la idea base de l’eclesiologia,
especialment del Concili Vaticà II, i Mossèn Pere us n’ha fet partícips tan amb
el que us ha dit com vivint-ho en primera persona, fent-ne experiència, essent
un més entre vosaltres i servint-vos des del seu ministeri. Perquè Mossèn Pere
és un enamorat d’aquesta experiència eclesial que ha suposat el Concili Vaticà
II de la que va viure la seva gestació i de la que ha viscut la seva
implantació, no pas exempta de tensions com tot allò que toca l’home.
L’Església
està formada d’un cos on hi ha molts membres, i no tots tenen la mateixa
funció; així nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i
som membres els uns dels altres; tenim dons diferents, segons la gràcia que hem
rebut; però, com escrivia l’apòstol sant Pau als cristians de Roma, cadascú
l’ha d’exercir amb responsabilitat, el qui reparteix les almoines, fent-ho amb
senzillesa; el qui presideix, essent sol·lícit; el qui fa obres de
misericòrdia, fent-les amb alegria. (cf. Rm 12). Heu tingut un pastor certament
sol·lícit que us ha predicat la veritat, us ha dit com deia Jesús, que allò
realment important no es voler enriquir-se a qualsevol preu; el veritablement
important és lluitar un noble combat, el noble combat de la fe, per
guanyar-nos la vida eterna, aquesta és la inversió més rentable.
Per
tot això avui donem gràcies a Déu. Mossèn Pere seguirà ara exercint el seu
ministeri, amb la mateixa passió de sempre però amb una mica menys d’intensitat
perquè potser ja és hora de que baixi una mica el ritme. Això sí, sempre el
tindreu a disposició com el tindran també els seus alumnes aquí a Girona o a
Montserrat, a ells els ensenya el que creu, evitant disquisicions inacabables,
com aquelles que vivia Pau quan alguns miraven la pietat com un negoci i
d’altres en el fons desconeixien la veritat.
Ens deia el papa Lleó XIV aquesta mateixa setmana: «si sabem acollir amb gratitud allò esdevingut, descobrirem que, justament en la petitesa, i en el silenci, Déu estima transfigurar la realitat fent noves totes les coses amb la fidelitat del seu amor. La veritable alegria neix de l'espera habitada, de la fe pacient, de l'esperança que quant ha viscut en l'amor, certament, ressorgirà a la vida eterna.» (17 de setembre de 2025). Com viu la seva fe Mossèn Pere amb gratitud, amb fidelitat i amb amor a Crist i a la seva comunitat.